Por de la selva

De todas las poblaciones del Cap de Creus, el Port de la Selva es la más firme candidata a ganar el título de "pequeño pueblo de pescadores". Las casas blancas están tan cerca una de otra que parecen buscar juntas el abrigo de la Tramuntana.

Roses es la rosa

A les meves amiges de Roses

Un llaç de granit i de llicorella ,
lligant els tres pobles en forma un pomelle,
Roses és la rosa que té una poncella,
Cadaqués un lliri, la selva un pomell,

Desde la font dels miquelets

A Roses m'agradava de pujar fins a la Font dels Miquelets, a mig aire del turó de Puig Rom. Allà, des de sota uns pins -que avui ja no hi són- podia veure's, com en un panorama, tot l'Alt Empordà. En primer terme, a la vora del mar, el poble de Roses i, arrencant de Roses, la corba perfecta, com d'una petxina, de la platja, la cinta de sorra que arriba fins a Empúries. El golf tancat, des d'on jo el mirava, per la Punta de la Poncella, amb el castell romàntic en ruïnes; per l'altre costat, més lluny, els espadats de Montgó i el fermall de les Illes Medes. A la dreta, cenyint el tros de la plana de Roses, el puig de l'Àguila i Sant Pere de Roda.

La sirena

La fada de Roses

Que bonica n'és la mar,
que bonica en nit serena!
de tant mirar lo cel blau
los ulls li blavegen.

Hi davallen cada nit
amb la lluna les estrelles,
i en son pit, que bat d'amor,
gronxades se bressen.

Tot escoltant l'infinit
sa dolça música ha apresa,
n'apar lo mirall del cel,
lo cel de la terra.

Ahir vespre la vegí
com dormia en la maresma,
com dormia cabdellant
escuma i arena.

Los coralers de Begur
coralen dins llur barqueta.
– Coralers, si m'hi voleu
fareu bona pesca.

Si voleu saber qui só,
só una fada empordanesa,
les fades del Pirineu
me diuen Sirena–.

Quan ells se tiren al fons
jo en sortia amb les mans plenes,
ells trauen rams de coral,
jo aquest ram de perles.

Cadaques

A Cadaqués està la casa de Salvador Dalí.

Cadaqués es un lliri